Still va desenvolupar una sèrie de proves diagnòstiques manuals així com de manipulacions sobre el raquis amb la finalitat de normalitzar la mobilitat i la posició vertebral. També treballa sobre els teixits tous (músculs, lligaments i tendons).

Part d’aquesta disciplina és l’Osteopatia visceral, que intervé sobre vísceres. L’Osteopatia als Estats Units és una carrera universitària reglada legalment. A Espanya existeix encara un buit legal, però cada vegada són més les universitats de fisioteràpia que inclouen tècniques d’osteopatia en els seus plans d’estudis o les imparteixen en postgrau.

Osteopatia està composta per dues paraules, osteon, que significa os, i pathos, pathein, sofrir. Per tant, l’os, osteon, és la causa de les condicions patològiques: la combinació osteopàtica.

Avui, podem definir l’osteopatia com un conjunt de tècniques manuals basades en el coneixement i el respecte de les lleis que regeixen la vida i els organismes vius i la meta dels quals és la de restaurar i mantenir l’equilibri del cos de forma òptima, a fi de permetre recuperar i conservar la seva capacitat per autorregular-se.

L’Osteopatia es basa en el fet que tots els sistemes del cos estan relacionats, treballen conjuntament, i, per tant, els trastorns d’un sistema poden afectar el funcionament dels altres. És, per tant, una pràctica Holística.

El tractament consisteix en un sistema de tècniques orientades a restaurar les funcions, moviments i funcionament, cosa que ens farà desaparèixer el dolor i promoure la salut i el benestar.

El tractament osteopàtic consisteix a tractar les disfuncions, la hipermobilitat o hipomotilitat que es poden trobar a la columna vertebral, les articulacions, el sistema nerviós, el sistema muscular, les vísceres, el crani. Busca recuperar l’equilibri corporal perdut, reactivant els seus mecanismes d’autocuració amb diverses tècniques terapèutiques: manipulacions articulars, tècniques d’energia muscular, de mobilització, d’estiraments, funcionals…, entre moltes altres. El tractament depèn d’una avaluació corporal completa, del tipus de lesió i del pacient. Cap tractament és igual a un altre i s’ha de seguir sempre un enfocament personal únic.