L’electroteràpia consisteix en l’aplicació d’energia electromagnètica de l’organisme (de diferents maneres), amb el fi de produir sobre ell reaccions biològiques i fisiològiques, les quals s’aprofitaran per millorar diferents teixits quan es troben en malalties o amb alteracions metabòliques de les cèl·lules que componen aquests teixits, que a la vegada formen el cos humà.
També es pot afirmar que l’Electroteràpia és la modalitat de la Fisioteràpia en la qual s’utilitza l’electricitat per assolir efectes biològics i terapèutics i es basa en els fenòmens provocats en els teixits pel pas de l’electricitat.
TENS: CORRENTS ANTIÀLGIQUES.
• La sensació de dolor, parteix dels receptors nerviosos existents en tot el nostre cos, els quals, en presència d’un estímul, generen un impuls elèctric que, travessant les fibres nervioses, arriba a la medul·la espinal, i des d’aquesta es transmet fins al cervell. Aquest, en rebre l’estímul, l’interpreta i en funció de les seves característiques provoca la sensació de dolor en el punt d’inici.
• Un dels més importants avenços en la investigació del dolor, va consistir en el descobriment que, aquest senyal emeses pels receptors nerviosos, poden ser neutralitzades mitjançant impulsos elèctrics abans que arribin al cervell.
• A l’estimulació elèctrica del nervi perifèric amb elèctrodes de superfície a través de la pell mitjançant equips portàtils, se la coneix amb el nom de T.E.N.S. (transcutaneous electrical nerve stimulation).
ELECTROESTIMULACIÓ: RECUPERACIÓ DE MASSA I FORÇA MUSCULAR
• Quan de forma voluntària decidim contraure un múscul, des del cervell s’envia una sèrie d’estímuls elèctrics a través del nervi motor que provoquen la contracció del múscul. L’electroestimulació muscular artificial (EEM) produeix el mateix efecte, però l’estímul elèctric es genera directament sobre el múscul mitjançant un aparell adequat i uns elèctrodes.
ULTRASÒ: ANTIINFLAMATORI I ANALGÈSIC.
• L’ultrasò és una modalitat terapèutica que és utilitzada pels fisioterapeutes. S’aplica usant una vareta de cap rodó o sonda, que es posa en contacte directe amb la pell del pacient. El gel d’ultrasò s’usa en totes les superfícies amb el fi de reduir la fricció i ajudar en la transmissió de les ones ultrasòniques. L’ultrasò terapèutic usa un rang de freqüència al voltant de 0.8-3.0 MHz. Les ones són generades per un efecte piezoelèctric causat per la vibració de cristalls dins del cap de la vareta/sonda. Les ones sonores que travessen la pell causen una vibració dels teixits locals. Aquesta vibració o cavitació pot causar un escalfament profund en l’àmbit local, tot i que generalment no hi ha sensació de calor. En situacions en les quals un efecte d’escalfament no és desitjable, tal com una lesió fresca amb la inflamació aguda, l’ultrasò pot ser premut en lloc de transmetre’s de forma contínua.
• L’ultrasò pot produir molts efectes que no són només l’efecte d’escalfament potencial. S’ha demostrat que causa un augment de la relaxació dels teixits, el flux sangui ni local, i la descomposició del teixit cicatricial. L’efecte de l’augment en el flux sangui ni local es pot utilitzar per ajudar a reduir la inflamació local crònica, i, segons alguns estudis, promoure la curació de fractures. La intensitat o densitat de la potència es pot ajustar en funció de l’efecte desitjat. Una major densitat de potència (mesura en watt/cm² usaza freqüentment en els casos on el deteriorament del teixit cicatricial és l’objectiu).