L'Osteopatia va ser creada per Andrew Taylor Still (1828-1918), i el 1892 va ser fundada la primera escola d'Osteopatia a Kirsville, Missouri (EUA).

Still va desenvolupar una sèrie de proves diagnòstiques manuals així com de manipulacions sobre el raquis amb la finalitat de normalitzar la mobilitat i la posició vertebral. També treballa sobre els teixits tous (músculs, lligaments i tendons).

Part d'aquesta disciplina és l'Osteopatia visceral, que intervé sobre vísceres. L'Osteopatia a Estats Units és una carrera universitària reglada legalment. A Espanya existeix encara un buid legal, però cada vegada són més les universitats de fisioteràpia que inclouen tècniques d'osteopatia en els seus plans d'estudis o les imparteixen en post-grau

Osteopatia està composta per dues paraules, osteon, que significa os, i pathos, pathein, sofrir. Per tant l'os, osteon, és la causa de les condicions patològiques: la combinació osteopatia.

Avui, podem definir l'osteopatia com un conjunt de tècniques manuals basades en el coneixement i el respecte de les lleis que regeixen la vida i els organismes vius i la meta dels quals és la de restaurar i mantenir l'equilibri del cos de forma òptima, a fi de permetre recuperar i conservar la seva capacitat per autorregular-se.

L'Osteopatia es basa en que tots els sistemes del cos estan relacionats, treballen conjuntament, i per tant els transtorns d'un sistema poden afectar el funcionament dels altres. És per tant, una pràctica Holística.

El tractament consisteix en un sistema de tècniques orientades a restaurar les funcions, moviments i funcionament, cosa que ens farà desaparèixer el dolor i promoure la salut i el benestar.

El tractament osteopàtic consisteix en tractar les disfuncions, la hipermobilitat o hipomobilitat que es poden trobar a la columna vertebral, les articulacions, el sistema nerviós, el sistema muscular, les vísceres, el crani. Busca recuperar l'equilibri corporal perdut, reactivant els seus mecanismes d'autocuració amb diverses tècniques terapèutiques: manipulacions articulars, tècniques d'energia muscular, de mobilització, d'estiraments, funcionals,..., entre moltes altres. El tractament depèn d'una avaluació corporal completa, del tipus de lesió i del pacient. Cap tractament es igual a un altre i s'ha de seguir sempre un enfoc personal únic.